Foto: Anna Pena Miralles. Foc al cel. Dona’m una pàgina en blanci te l’ompliré de somnis.Alguns se’ns trencaran pel camí, segur,però en construirem d’altres tan perfectesque ens costarà creure que en algun momenthaguem estat tan poderosos. I aleshores ens abraçaran els ulls,i ens escalfarem les ànimes.I somriurem al futur,per molt que el present ens declari… Continua llegint Sense retorn
Learn from the experts: Create a successful blog with our brand new course
Are you new to blogging, and do you want step-by-step guidance on how to publish and grow your blog? Learn more about our new Blogging for Beginners course and get 50% off through December 10th.
En ple estiu, l’hivern
Foto: Anna Pena Miralles. Tarda de pluja a Vallcebre. La gota solitària cau i va solcant un forat a la terra. Una sola gota és tan valuosa... I tanmateix en cauen a milers del cel, cadascuna amb una funció ben clara, ben determinada des del moment en què s’ha desprès del núvol feixuc que ha… Continua llegint En ple estiu, l’hivern
Dorm, petita
Foto: Anna Pena Miralles. Llàgrimes al vidre. Barcelona. I un dia et lleves amb el ventre buit, erm, desposseït d’aquell batec que fins ara alimentava un futur que tant havies imaginat. Buides les mans. Cegues les ninetes en què t’havies de veure reflectida. Muda la boca que t’havia de cridar de nit. Sorda l’oïda que… Continua llegint Dorm, petita
T’estimo encara que plogui
Foto: Anna Pena Miralles. Declaració d'amor en una roca a l'Escala. T'estimo encara que plogui. I les gotes em repiquin sobre l'espatlla mullada com un infant que em reclama i m'estira de la màniga per fer-me sortir del llit. Pel vidre enteranyinat s'entreveuen els paraigües. Corredisses de colors en aquesta tardor opaca. I amb l'escalfor… Continua llegint T’estimo encara que plogui
Trencadissos d’arena
Foto: Anna Pena Miralles. Petxines només per a mi. El mar com a símbol de la vida i la mort. La platja com a record d'un pare que ja no hi és. Les petjades a la sorra humida com a reminiscència de la infantesa i dels moments feliços viscuts sota el sol i la calor… Continua llegint Trencadissos d’arena
Jo, també
Foto: Anna Pena Miralles. Església al parc natural de les Great Smoky Mountains (Tennessee) Jo, també, canto Amèrica. Soc el germà fosc.M’envien a menjar a la cuinaQuan arriba companyia.Però jo ric,I menjo bé.I em faig fort. Demà,Jo seré a taulaQuan arribi companyia.Ningú no gosaràdir-me:“Ves a menjar a la cuina”,aleshores. És més,S’adonaran de la meva bellesaI… Continua llegint Jo, també
Cel estrellat
Foto: Anna Pena Miralles. Estel de Nadal El cel inundat d’estrelles.En veig cent, en veig mil.Les compto ajustant les parpelles.Tal com un dia et vaig dir:l’avi, l’àvia, l’avi, són allí.I en aquesta nit esteladamirem de trobar-los a tots.Ens somriuen, et dic.Les parpelles ens pesen,i tot i així,comptem les estrellesque il·luminen el camí.
Silenci
Foto: Anna Pena Miralles. Menorca D'aquests moments de silencien sortiran, potser,les frases més ben tramades.Com el mar que jeia immòbilsota aquella lluna plenaque l'il·luminava. Com els núvols d'acerque tot passejant-sejugaven a ocultar-la. Com aquell bri d'aireque bressolava els cabellsque t'envoltaven la cara. Com la sal a la pell. Com la sorra daurada.
Ets hivern
Foto: Anna Pena Miralles. Ets hivern De vegades no necessites més hivernque el que duus dins teu.El fred se t’arrapa a l’ànimai la humitat s’escola per la pell clivellada. Ets hivern. I el dia et regala nomésventades i tempestes de gel. Incapaç de sentiravances adormidaesperant que arribi el desglaçque t’ha de tornar a la vida.… Continua llegint Ets hivern
Equilibristes
Foto: Anna Pena Miralles. Nit plujosa Era una nit plujosa,com feta de cristall. El vent arrauxat gemegavai amenaçava d’endur-setots els records de l’estiu. Com si no haguessin existit mai. Com si no haguéssim existit mai,tu i jo,abraçats a la marea dels nostres somnis.Caminant com dos equilibristesper la corda que ens comunica la vida. Esperant que… Continua llegint Equilibristes
Sintaxi descontrolada
Foto: Anna Pena Miralles. Sintaxi descontrolada Estripo la teva cartaen mil bocinsque em cauen com flocs de neuentre les mans. Realitat escapçadaper un vent arrabassadorque s’ho va endur tot cap al caosd’una nit sense fi. Amb les mans glaçadesintento reconstruirallò que un dia ens va unir. Però no encerto a sentir. Els fulls llisqueni formen… Continua llegint Sintaxi descontrolada
La lluna aviat serà plena
Foto: Anna Pena Miralles. La lluna aviat serà plena. La lluna aviat serà plena,com els teus ulls,que em miren i se’m mengen.Com la terra que girai no s’atura mai,per molt que tots creiemque roda al voltant nostre. Pors, desigs, anhels...Tot allò que ens dona forçanomés omple un polsim d’història. Les nostres penes han estat viscudes… Continua llegint La lluna aviat serà plena
Nina de drap
Foto: Anna Pena Miralles. Em capbusso per nits sense fi. Des que ja no hi etsm’he convertit en una nina de drap.Em capbusso per nits sense figuiada per la llum del teu somriure. Estrelles de mar em saluden. Mentre cerco amb ulls borrososalguna cosa que no encerto a trobar.I tot i així em capbusso i… Continua llegint Nina de drap
El pollancre del jardí
Foto: Anna Pena Miralles. Pollancre. Hi ha vida al pollancre del jardí.El pollancre que abraço cada copque en soc a prop.Des de fa temps,tal com em va ensenyar ella.“Transmeten vida i energia”,em deia amb aquell somriureperenne que amagava tant sofriment.L’abraço i en noto la sabaque em recorre la pell.Vida.Vida que s’escola per les puntesdels meus… Continua llegint El pollancre del jardí
Arrels
Foto: Anna Pena Miralles. Ben xorca la soca. Envoltada d’espillsem miro i no em veig.Soc feta d’arrelsque perforen la terraa la cerca d’aiguaque les ha de fer créixer.Ben amunt les branques,atansant-se a l’infinit.Ben xorca la socaquan jo ja no sigui aquí.
