Foto: Anna Pena Miralles. Mans Mans que com arrels s’aferren a la terrai n’extreuen la vida,l’espremen. En l’aire dibuixen sanefes de gebre.Tremolen amb el fred.Mandroses s’estenensobre el llençol rugós. Intenten capturar l’aigua del mari la sorra, que vessaentre els dits que el sol ha fet bruns. En aquest estiu d’eclipsis impossibles. Aquest poema apareix publicat… Continua llegint Mans
A sota veu 