Si ho has d’intentar, ves fins al
final.
Si no, no cal que comencis.
Si ho has d’intentar, ves fins al
final. Això potser implica perdre amants,
esposes, parents, feines i
fins i tot el cap.
Ves fins al final.
Això potser implica deixar de menjar tres
o quatre dies.
Potser implica congelar-te
assegut en el banc d’un parc.
Potser implica presó,
potser implica burla,
mofa,
aïllament.
L’aïllament és el premi,
tota la resta és una prova
de la teva resistència,
de fins a quin punt realment vols
fer-ho.
I ho faràs
malgrat el rebuig i les
pitjors probabilitats
i serà millor que
cap altra cosa
que et puguis imaginar.
Si ho has d’intentar,
ves fins al final.
No hi ha cap altra sensació
com aquesta.
Estaràs sol amb els
déus
i les nits cremaran
en flames.
Fes-ho, fes-ho, fes-ho.
Fes-ho.
Fins al final
Fins al final.
Conduiràs la vida
cap a la rialla perfecta.
És l’única lluita
que val la pena lliurar.
Traducció del poema “Roll the Dice“, de Charles Bukowski, publicada al digital Catorze.
A sota veu 